L'ENCÀUSTICA

SESSIÓ DEL 28 DE MAIG:

A la sessió d’avui hem dut a terme la última pràctica que ha estat l’encàustica. Aquesta tècnica consisteix en pintar fent servir la cera com a aglutinant dels pigments.

Primer de tot, la Roser ens ha ensenyat diferents tipus de cera. La millor cera per treballar és la d’abella amb la que estan fetes les ceres Manley. Després ha col·locat cera (seca) a un recipient i l’ha escalfat fins que s’ha fos. La cera fosa tenia un color grogós on s’hi haurien abocat els pigments per tal de poder pintar amb un pinzell sobre una fusta o bé una tela.

Després d’això hem procedit a fer cera diluïda. Aquesta tècnica l’hem dut a terme pintant amb ceres Manley sobre un plat de plàstic i afegint-li aiguarràs. Com ja he dit més amunt, les Manley  estan fetes de cera d’abella i pigments, així que utilitzant-les teníem dos material en un.

Un cop hem pintat el plat amb el color que volíem, sucàvem el pinzell en un recipient amb aiguarràs i el barrejàvem amb la cera.

-->

Hem fet un dibuix sobre paper i després l’hem pintat.

D’aquesta manera s’aconsegueix una pintura en un principi semblant a l’aquarel·la però que té un acabat molt plàstic.

Ha estat molt bé fer aquesta tècnica ja que era molt agraïda de pintar. A part, aquesta tècnica és la que es pot fer més fàcilment a casa (a causa dels materials que es necessiten), així que us animo a fer-ho ja que no costa gens i el resultat és excel·lent.

Aquest ha estat el nostre resultat:

I fins aquí, això és tot!

EL GRAVAT III

SESSIÓ DEL 21 DE MAIG:

PUNTA SECA:

A la classe d’avui el que hem fet a estat continuar amb les plaques per fer els gravats. El gravat que hem fet avui ha estat a través de la tècnica de la punta seca, que és una tècnica d'incisió directe, és adir que no es necessita de la intervenció d'àcids.

Primerament, amb el punxó hem fet un dibuix  a la placa.

El què hem fet ha estat agafar aquesta placa i amb una espàtula passar-li tinta barrejada amb un mica d’oli perquè fos més fàcil d’escampar. La placa ha quedat coberta de tinta. Llavors, amb paper de diari i després amb gases li hem tret la tinta.

Després d’això, amb l’ajuda d’un drap li hem passat talc pels cantons i després hi hem passat la mà per tal de treure el talc i la tinta que sobraven.

Finalment la Roser ha posat la placa en el tòrcul, hi ha posat el paper que prèviament havia esta en remull i ha fet dues passades.

Aquest ha estat el resultat final:

Com es pot veure, ha quedat molt poc marcat, i això és perquè m’he passat traient la tinta.

Aquesta tècnica de gravat amb tinta ha estat la última que farem.

I fins aquí!

EL GRAVAT II

SESSIÓ DEL 15 DE MAIG:

Avui no he pogut anar a classe, però igualment us explicaré, a partir de textos del campus, com es duu a terme les tècniques del gravat que s'han fet.  Les tècniques diferents de gravar són: l’aiguafort, l’aiguatinta i el vernís tou. Totes aquestes tècniques són gravats en buit, és a dir que el gravat es fa a partir de la tinta que es queda a les incisions de la placa, és a dir a la matriu, després d'haver fet l'entintat (cobrir placa amb tinta i oli i després extreure el que sobre mitjançant papers de diari i draps). Tant l'aiguafort, l'aiguatinta com el vernís tou són tècniques indirectes, és a dir que és necessari la intervenció d'àcids. 

L’AIGUAFORT:

Per dur a terme aquesta tècnica s’ha de cobrir la planxa de coure amb vernís ja que és resistent als àcids. Després amb un punxó es fa un dibuix sobre el vernís, és adir, sense penetrar el coure.

Prèviament s'haurà d'haver llimat els cantons de placa per tal de que no trenqui el paper a l'hora de l’ impressió.

Finalment se submergeix la placa en una barreja d’aigua i àcid nítric que el que fa és corroure les parts metàl·liques que no estan protegides pel vernís. Es deixa a l'àcid uns quants minuts (deu aproximadament). Com més temps es deixa la placa en l’àcid, més profundes seran les línies.

Un cop tret de l’àcid, es neteja amb aiguarràs. Després es duu a terme l'entintat, amb una espàtula s'aplica tinta sobre la placa. Després es treu la tinta que sobra i es cobreixen els costats amb talc.

Després s'introdueix dins el tòrcul per tal de fer la impressió sobre el paper que prèviament ha estat en remull per fer-lo més esponjós. Es passa dos cops i se separa el paper de la làmina.

Aquí us deixo un vídeo on es pot veure a la perfecció del què acabo d'explicar. El vídeo és un fragment de la pel·lícula Los fantasmas de Goya de Milos Forman (2006).

L'AIGUATINTA:

Aquesta tècnica és semblant a l'aiguafort, però en canvi de posar vernís a la placa, s'hi posa resina. 

Un cop fet això, s'escalfa la placa fins que la resina es fon  i queda ben enganxada a la làmina.

Finalment, tal i com he explicat a la tècnica anterior, es fa el dibuix amb un punxó i la placa se submergeix en àcid que es "menja" tot allò que no està cobert amb la resina.

Un cop es treu de l’àcid, es neteja bé, s'entinta i es posa talc pels costats. Seguidament es porta al tòrcul, on passat dues vegades es farà la impressió.

Plaques de coure banyades en àcid

EL VERNÍS TOU:

Aquesta tècnica també és molt semblant a l'aiguafort, permet l'elaboració de detalls en el dibuix. Es col·loca sobre la placa un vernís humit i greixós. Llavors s'hi col·loca a sobre un paper molt fi on s'hi duu a terme el dibuix amb llapis.

Un cop el dibuix s'ha acabat es retira el paper. Al treure-ho, s'emporta les zones per on ha passat el llapis.  Seguidament s'introdueix a l'àcid i es duu a terme el mateix procediment de neteja, entintat i impressió.

Aquí us deixo una foto de la planxa i el seu gravat amb el procediment de vernís tou.

Això és tot per avui, espero que s'hagi entès bé!

EL GRAVAT I

SESSIÓ DEL 13 DE MAIG:

A la classe d'avui hem començat el gravat, que ens ocuparan algunes sessions més. 

Avui hem començat pel linòleum que és un material fet d'una pasta de suro i oli de lli sobre una tela que és el que fa de suport, un cop endurit té consistència de goma. Aquesta tècnica no permet gaires detalls a causa de la seva duresa.

El linòleum és una tècnica de gravat en relleu, és a dir que la tinta de l'impressió forma part de la superfície de la matriu i no de les incisions.

Primer hem fet un dibuix sobre el linòleum, i després l'hem resseguit mitjançant diferents burins.

Amb el burí podem incidir més o menys profundament en la matriu, depèn del que vulguem nosaltres. Si la incisió no és gaire profunda a l'hora d'estampar pot ser que no es diferenciï de la superfície, i que per tant no quedi bé.

Un cop hem acabat el dibuix, l'hem entintat amb un rodet conrint bé tota la superfície del linòleum i fent-ho de manera regular per escampar bé la tinta.

Per acabar, s'humiteja el paper que aplicarem a sobre de la matriu i es passa per la premsa o tòrcul.

Us deixo un vídeo on s'exemplifica:

I això és tot!

L'OLI

SESSIÓ 6 DE MAIG:

A la sessió d’avui hem recuperat aquelles teles que vam preparar amb caseïna, a la sessió de l’onze de març. L’objectiu d’avui era poder pintar sobre aquestes teles amb la tècnica de la pintura a l’oli.

Per tal de fer la pintura hem fet servir oli de llinosa com a aglutinant; i aiguarràs com a diluent .

Primer de tot, en un got hem fet  una barreja d’aigua i aiguarràs, i hem col·locat un colador a l’obertura del got. Hem fet aquest sistema per tal de poder netejar els pinzells (fregant-los amb el colador i l’aiguarràs) cada cop que volíem canviar de color.

Un cop hem tingut el sistema de neteja fet hem dibuixat sobre la tela amb carbonet el dibuix que després pintaríem per servir-nos de guia a l’hora de pintar.

 

Per fer la pintura hem barrejat oli de llinosa amb els pigment que volíem fer servir pel quadre. Ha estat més difícil de fabricar la pintura a l’oli que l’aquarel·la o el tremp d’ou a causa de la seva espessor.

A sobre una safata, que feia la funció de paleta, hi hem col·locat paper de cuina transparent i hi hem posat una petita quantitat de pigment i després li hem afegit l’oli. Amb l’ajuda d’un ganivet de plàstic hem anat barrejant fins que ha agafat la consistència de pintura a l’oli (o almenys s’hi assemblava!)

Un cop hem tingut les pintures les hem afegit a la tela fins que el nostre quadre ha agafat l’aparença d’un ram ben florit. Hem utilitzat els colors purs i també hem fet barreges amb aquests.

Ens hi hem estat una bona estona, però aquest ha estat el resultat final!

Fins la pròxima!