SESSIÓ DEL 15 DE MAIG:
Avui no he pogut anar a classe, però igualment us explicaré, a partir de textos
del campus, com es duu a terme les tècniques del gravat que s'han fet. Les tècniques
diferents de gravar són: l’aiguafort, l’aiguatinta i el vernís tou. Totes
aquestes tècniques són gravats en buit, és a dir que el gravat es fa a partir
de la tinta que es queda a les incisions de la placa, és a dir a la matriu,
després d'haver fet l'entintat (cobrir placa amb tinta i oli i després extreure
el que sobre mitjançant papers de diari i draps). Tant l'aiguafort, l'aiguatinta
com el vernís tou són tècniques indirectes, és a dir que és necessari la
intervenció d'àcids.
Per dur a terme aquesta tècnica s’ha de cobrir la planxa de
coure amb vernís ja que és resistent als àcids. Després amb un punxó es fa un
dibuix sobre el vernís, és adir, sense penetrar el coure.
Prèviament s'haurà d'haver llimat els cantons de placa per tal de que no
trenqui el paper a l'hora de l’ impressió.
Finalment se submergeix la placa en una barreja d’aigua i àcid nítric que el que fa és corroure les parts metàl·liques que no
estan protegides pel vernís. Es deixa a l'àcid uns quants minuts (deu aproximadament). Com més temps es deixa la placa en l’àcid, més profundes seran les línies.
Un cop tret de l’àcid, es neteja amb aiguarràs. Després es duu a terme
l'entintat, amb una espàtula s'aplica tinta sobre la placa. Després es treu la
tinta que sobra i es cobreixen els costats amb talc.
Després s'introdueix dins el tòrcul per tal de fer la impressió sobre el
paper que prèviament ha estat en remull per fer-lo més esponjós. Es passa dos
cops i se separa el paper de la làmina.
Aquí us deixo un vídeo on es pot veure a la perfecció del què acabo
d'explicar. El vídeo és un fragment de la pel·lícula Los fantasmas de Goya de Milos Forman (2006).
L'AIGUATINTA:
Aquesta tècnica és semblant a
l'aiguafort, però en canvi de posar vernís a la placa, s'hi posa resina.
Un cop fet això, s'escalfa la placa
fins que la resina es fon i queda ben enganxada a la làmina.
Finalment, tal i com he explicat a la
tècnica anterior, es fa el dibuix amb un punxó i la placa se submergeix en àcid
que es "menja" tot allò que no està cobert amb la resina.
Un cop es treu de l’àcid, es neteja
bé, s'entinta i es posa talc pels costats. Seguidament es porta al tòrcul, on
passat dues vegades es farà la impressió.
 |
| Plaques de coure banyades en àcid |
EL VERNÍS TOU:
Aquesta tècnica també
és molt semblant a l'aiguafort, permet l'elaboració de detalls en el dibuix. Es
col·loca sobre la placa un vernís humit i greixós. Llavors s'hi col·loca a
sobre un paper molt fi on s'hi duu a terme el dibuix amb llapis.
Un cop el dibuix s'ha
acabat es retira el paper. Al treure-ho, s'emporta les zones per on ha passat
el llapis. Seguidament s'introdueix a l'àcid i es duu a terme el mateix
procediment de neteja, entintat i impressió.
Aquí us deixo una
foto de la planxa i el seu gravat amb el procediment de vernís tou.
Això és tot per avui, espero que s'hagi entès bé!
No hay comentarios:
Publicar un comentario