A aquesta classe
ens vam dedicar a daurar la fusta que la Roser ja havia preparat. A l’entrada
anterior he explicat de què tracta aquesta preparació a partir de la informació
que vam extreure del text El dorado. Técnicas y materiales.
Primer de tot,
ens hem posar-nos talc a les mans per tal de que les làmines de pa d’or (fals)
no se’ns quedessin enganxats als dits. Després, amb l’ajuda d’una fulla de
cuter hem tallat les làmines en trossos quadrats.
Abans de que
talléssim hem preparat la cola que enganxaria les làmines d’or a la fusta. A
partir de la barreja de cola de conill amb aigua calenta perquè es dissolgués.
Un cop hem
aplicat la cola, hem procedit a enganxar els trossets de làmines sense deixar
cap espai buit fins a cobrir tota la fusta. Com es pot veure a la fotografia ho
hem fet amb el dit i amb l’ajuda d’un pinzell.
Segurament,
aquesta és la feina més complexa que hem fet fins ara, o si més no, la més
laboriosa. Hem hagut de tenir força paciència ja que els fragments de pa d’or
se’ns quedaven enganxats els dits, o bé es trencaven. Tot i així, hem pogut
acabar de daurar tota la fullola.
El daurat és una tècnica que té els seus orígens a l'antic Egipte. La seva elaboració, tot i ser complexa i acurada, no ha desaparegut al llarg de tot aquest temps. Per tal de daurar una superfície trobem dos mètodes: al mordent i a l'aigua. La diferència més important és el sistema del mordent és un procediment gras; i l'altre, tal i com el seu nom indica, és un procediment aqüós. El mètode del mordent per les seves qualitats no permet un acabat tant acurat com l'aqüós. És per això que al taller hem dauarat una fullola amb el sistema aqüós. Abans de començar a daurar, es necessiten dos passos previs: lapreparació de la cola i la preparació de la fusta. Aquests dos passos són els que va fer la Roser prèviament a causa de la seva llarga elaboració i per tal de que puguessim daurar directament. Tot i així, hem llegit el text El dorado. Técnicas y materiales on hem pogut conèixer en què consisteixen les parts prèvies al dauart. En aquesta entrada explicaré el procediment previ amb el que he extert del text: Per tal d'enganxar les làmines de pa d'or (fals) al suport és necessari la cola de conill. Per tal d'aconseguir aquest tipus de cola és necessari deixar en remull durant 12 hores 50 grams de cola de conill barrejada amb mig litre d'aigua (sense impureses). Un cop han passat les hores necessàries, es fon a foc lent sense que arribi a bullir. Un cop tenim la cola, passem a la preparació de la fusta. Primer s'ha de llimar per tal de desfer-nos de qualsevol imperfecció o material sobrant; llavors es barreja la cola de conill amb guix i s'enguixa el suport. Un cop seca la capa de guix, es llima i es torna a repetir l'acció (afegint més guix a la barreja) fins a aconseguir un milímetre de grossor. Un cop la fusta està enguixada, passem a pulir-la i se li afegeix una capa de la cola rebaixada a la meitat a temperatura tèvia(barreja de la mateixa part d'aigua que de cola). Per acabar la preparació, s'afegeix el bol que és la preparació més delicada ja que d'ella depèn el resultat final del daurat. El bol és una argila que s'utilitza per tal de fixar les làmines d'or al seu suport. Es dilueix la cola i s'afegeix al bol. Primer s'afeix bol groc i un cop sec, s'afegeixen capes de bol vermellós; cada capa ha de ser més gruixuda que l'anterior. Un cop seques totes les capes es frega la superfície del bol per tal d'exterure irregularitats i material sobrant. Us adjunto un vídeo del youtube on es pot veure la preparació de la fusta que acabo d'explicar i el daurat de la fusta en si.
La tinta és un pigment negre vegetal, bastant difícil
de desfer barrejat amb un aglutinant perquè no se sedimenti.
Trobem difernts tipus de tinta, la xinesa, la
ferrogàl·lica, el bistre o bé la tinta de sèpia. La que hem fet servir
nosaltres ha sigut la primera, que està formada pel pigment, l’oli, goma arábiga i vernís. Per poder fer
servir la tinta hi ha diferents utensilis com ara les plomes d’au, les plomes
de canya o bé les plomes metàl·liques.
Per tal
d’aplicar tota la informació hem fet un dibuix amb tinta sobre paper. A la
nostra disposició hem diferents tipus de plomes i tinta.
Primer de tot hem fet
el dibuix en llapis per la part rugosa del paper i finalment hem aplicat la
tinta amb una ploma de canya per fer el traç més gruixut, i pels més fins hem
utilitzat plomes de puntes metàl·liques. Qui volia, podia utilitzar pinzells
per tal de cobrir més superfície o bé difuminar la tinta.
Abans ja havia fet coses amb tinta, però el que més m'ha agradat ha sigut poder dibuixar amb la ploma de canya.
Després de dues sessions
sobre suports (tela i fusta), avui hem preparat un tela.
Tenim coneixement de l’ús de
la tela com a suport des de l’antiga Grècia a partir de tractats de Ovidi i
Virgili. Si encara perpetua l’ús d’aquest suport és a causa de que és fàcil de
transportar i econòmica, resistent a la tracció i trencament (més
flexible que una fusta, es pot enrotllar), més fàcil de preparar, i com
que la superfície és regular, es pot preparar
segons el gust personal. Tot i això cal considerar que la tela és propensa
als fongs i bacteris, a
oxidar-se, que els olis secatius de la
tela corrompen i ennegreixen les pintures, que les fibres es desgastin i es
trenquin, o que es deformi .
Les
teles que s’han utilitzat més al llarg de la historia són les de lli, cotó, de
cànem, de sac, de seda o bé teles sintètiques i artificials com el nylon i el
crayón.
Entre la pintura i el suport ha d’haver-hi unes
capes intermèdies anomenades imprimició o aparell, que serveixen per preparar
la tela perquè sigui apte per la pintura que s’hi posarà al damunt, o bé donar
la textura desitjada. Així que té una funció tant física com estètica.
Hi ha dos tipus de preparació: la grassa, que
serveix per procediments grassos o bé la magre, que és per procediments
aquosos.
Us deixo un vídeo que he trobat al youtube on es veu com posar la tela al vestidor i la preparació amb guix (nosaltres no vam fer aquesta), però crec que és un molt bon exemple!
Nosaltres vam dur a terme aquesta la preparació per a procediments aquosos, així que vam
preparar la tela amb una barreja de tremp de caseïna (proteïna de la llet) amb
amoníac. Si el suport hagués sigut una fusta hi hauríem d’haver afegit la
càrrega, que és el que dóna gruix a la preparació i permet cobrir
irregularitats del suport, no són pigments, no donen color. Els més utilitzats
són el guix o la creta (Blanc d’Espanya).
Primer de tot hem agafat el
vestidor i li hem col·locat la tela. Per fer-ho, hem posat el vestidor sobre la
tela i l’hem grapat a la fusta estirant per tal de que quedés ben tivada i
tensa.
Després d’haver col·locat la
tela al vestidor, hem passat a fer la imprimició. Per tal de fer-la hem abocat
50g de caseïna en ¼ de litre d’aigua calenta. Com que costa molt que quedi una
barreja uniforme hi hem afegit una cullerada d’amoníac i hem continuat
remenant. Al cap d’una estona hi hem abocat ½ litre d’aigua. Un cop feta la
preparació, l’hem aplicada a la tela ja preparada amb l’ajuda d’una brotxa.
Aplicació del tremp de caseïna sobre la tela
No hi ha hagut cap complicació, tot i que hem hagut de repetir uns quants cops el procediment de tensar la tela perquè quedés ben tibada. Això és tot, fins la pròxima!
Un cop hem
aplicat la cola, hem procedit a enganxar els trossets de làmines sense deixar
cap espai buit fins a cobrir tota la fusta. Com es pot veure a la fotografia ho
hem fet amb el dit i amb l’ajuda d’un pinzell. 
