PREPARACIÓ DE LA TELA

SESSIÓ DEL 11 DE MARÇ:

Després de dues sessions sobre suports (tela i fusta), avui hem preparat un tela.

Tenim coneixement de l’ús de la tela com a suport des de l’antiga Grècia a partir de tractats de Ovidi i Virgili. Si encara perpetua l’ús d’aquest suport és a causa de que és fàcil de transportar i econòmica, resistent a la tracció i trencament (més flexible que una fusta, es pot enrotllar), més fàcil de preparar, i com que la superfície és regular, es pot preparar segons el gust personal. Tot i això cal considerar que la tela és propensa als fongs i bacteris, a oxidar-se, que els olis secatius de la tela corrompen i ennegreixen les pintures, que les fibres es desgastin i es trenquin, o que es deformi .

Les teles que s’han utilitzat més al llarg de la historia són les de lli, cotó, de cànem, de sac, de seda o bé teles sintètiques i artificials com el nylon i el crayón.

Entre la pintura i el suport ha d’haver-hi unes capes intermèdies anomenades imprimició o aparell, que serveixen per preparar la tela perquè sigui apte per la pintura que s’hi posarà al damunt, o bé donar la textura desitjada. Així que té una funció tant física com estètica.

Hi ha dos tipus de preparació: la grassa, que serveix per procediments grassos o bé la magre, que és per procediments aquosos.

Us deixo un vídeo que he trobat al youtube on es veu com posar la tela al vestidor i la preparació amb guix (nosaltres no vam fer aquesta), però crec que és un molt bon exemple!

Nosaltres vam dur a terme aquesta la preparació per a procediments aquosos, així que vam preparar la tela amb una barreja de tremp de caseïna (proteïna de la llet) amb amoníac. Si el suport hagués sigut una fusta hi hauríem d’haver afegit la càrrega, que és el que dóna gruix a la preparació i permet cobrir irregularitats del suport, no són pigments, no donen color. Els més utilitzats són el guix o la creta (Blanc d’Espanya).

Primer de tot hem agafat el vestidor i li hem col·locat la tela. Per fer-ho, hem posat el vestidor sobre la tela i l’hem grapat a la fusta estirant per tal de que quedés ben tivada i tensa.

Després d’haver col·locat la tela al vestidor, hem passat a fer la imprimició. Per tal de fer-la hem abocat 50g de caseïna en ¼ de litre d’aigua calenta. Com que costa molt que quedi una barreja uniforme hi hem afegit una cullerada d’amoníac i hem continuat remenant. Al cap d’una estona hi hem abocat ½ litre d’aigua. Un cop feta la preparació, l’hem aplicada a la tela ja preparada amb l’ajuda d’una brotxa.

Aplicació del tremp de caseïna sobre la tela

No hi ha hagut cap complicació, tot i que hem hagut de repetir uns quants cops el procediment de tensar la tela perquè quedés ben tibada.

Això és tot, fins la pròxima!