L'ENCÀUSTICA

SESSIÓ DEL 28 DE MAIG:

A la sessió d’avui hem dut a terme la última pràctica que ha estat l’encàustica. Aquesta tècnica consisteix en pintar fent servir la cera com a aglutinant dels pigments.

Primer de tot, la Roser ens ha ensenyat diferents tipus de cera. La millor cera per treballar és la d’abella amb la que estan fetes les ceres Manley. Després ha col·locat cera (seca) a un recipient i l’ha escalfat fins que s’ha fos. La cera fosa tenia un color grogós on s’hi haurien abocat els pigments per tal de poder pintar amb un pinzell sobre una fusta o bé una tela.

Després d’això hem procedit a fer cera diluïda. Aquesta tècnica l’hem dut a terme pintant amb ceres Manley sobre un plat de plàstic i afegint-li aiguarràs. Com ja he dit més amunt, les Manley  estan fetes de cera d’abella i pigments, així que utilitzant-les teníem dos material en un.

Un cop hem pintat el plat amb el color que volíem, sucàvem el pinzell en un recipient amb aiguarràs i el barrejàvem amb la cera.

-->

Hem fet un dibuix sobre paper i després l’hem pintat.

D’aquesta manera s’aconsegueix una pintura en un principi semblant a l’aquarel·la però que té un acabat molt plàstic.

Ha estat molt bé fer aquesta tècnica ja que era molt agraïda de pintar. A part, aquesta tècnica és la que es pot fer més fàcilment a casa (a causa dels materials que es necessiten), així que us animo a fer-ho ja que no costa gens i el resultat és excel·lent.

Aquest ha estat el nostre resultat:

I fins aquí, això és tot!

EL GRAVAT III

SESSIÓ DEL 21 DE MAIG:

PUNTA SECA:

A la classe d’avui el que hem fet a estat continuar amb les plaques per fer els gravats. El gravat que hem fet avui ha estat a través de la tècnica de la punta seca, que és una tècnica d'incisió directe, és adir que no es necessita de la intervenció d'àcids.

Primerament, amb el punxó hem fet un dibuix  a la placa.

El què hem fet ha estat agafar aquesta placa i amb una espàtula passar-li tinta barrejada amb un mica d’oli perquè fos més fàcil d’escampar. La placa ha quedat coberta de tinta. Llavors, amb paper de diari i després amb gases li hem tret la tinta.

Després d’això, amb l’ajuda d’un drap li hem passat talc pels cantons i després hi hem passat la mà per tal de treure el talc i la tinta que sobraven.

Finalment la Roser ha posat la placa en el tòrcul, hi ha posat el paper que prèviament havia esta en remull i ha fet dues passades.

Aquest ha estat el resultat final:

Com es pot veure, ha quedat molt poc marcat, i això és perquè m’he passat traient la tinta.

Aquesta tècnica de gravat amb tinta ha estat la última que farem.

I fins aquí!

EL GRAVAT II

SESSIÓ DEL 15 DE MAIG:

Avui no he pogut anar a classe, però igualment us explicaré, a partir de textos del campus, com es duu a terme les tècniques del gravat que s'han fet.  Les tècniques diferents de gravar són: l’aiguafort, l’aiguatinta i el vernís tou. Totes aquestes tècniques són gravats en buit, és a dir que el gravat es fa a partir de la tinta que es queda a les incisions de la placa, és a dir a la matriu, després d'haver fet l'entintat (cobrir placa amb tinta i oli i després extreure el que sobre mitjançant papers de diari i draps). Tant l'aiguafort, l'aiguatinta com el vernís tou són tècniques indirectes, és a dir que és necessari la intervenció d'àcids. 

L’AIGUAFORT:

Per dur a terme aquesta tècnica s’ha de cobrir la planxa de coure amb vernís ja que és resistent als àcids. Després amb un punxó es fa un dibuix sobre el vernís, és adir, sense penetrar el coure.

Prèviament s'haurà d'haver llimat els cantons de placa per tal de que no trenqui el paper a l'hora de l’ impressió.

Finalment se submergeix la placa en una barreja d’aigua i àcid nítric que el que fa és corroure les parts metàl·liques que no estan protegides pel vernís. Es deixa a l'àcid uns quants minuts (deu aproximadament). Com més temps es deixa la placa en l’àcid, més profundes seran les línies.

Un cop tret de l’àcid, es neteja amb aiguarràs. Després es duu a terme l'entintat, amb una espàtula s'aplica tinta sobre la placa. Després es treu la tinta que sobra i es cobreixen els costats amb talc.

Després s'introdueix dins el tòrcul per tal de fer la impressió sobre el paper que prèviament ha estat en remull per fer-lo més esponjós. Es passa dos cops i se separa el paper de la làmina.

Aquí us deixo un vídeo on es pot veure a la perfecció del què acabo d'explicar. El vídeo és un fragment de la pel·lícula Los fantasmas de Goya de Milos Forman (2006).

L'AIGUATINTA:

Aquesta tècnica és semblant a l'aiguafort, però en canvi de posar vernís a la placa, s'hi posa resina. 

Un cop fet això, s'escalfa la placa fins que la resina es fon  i queda ben enganxada a la làmina.

Finalment, tal i com he explicat a la tècnica anterior, es fa el dibuix amb un punxó i la placa se submergeix en àcid que es "menja" tot allò que no està cobert amb la resina.

Un cop es treu de l’àcid, es neteja bé, s'entinta i es posa talc pels costats. Seguidament es porta al tòrcul, on passat dues vegades es farà la impressió.

Plaques de coure banyades en àcid

EL VERNÍS TOU:

Aquesta tècnica també és molt semblant a l'aiguafort, permet l'elaboració de detalls en el dibuix. Es col·loca sobre la placa un vernís humit i greixós. Llavors s'hi col·loca a sobre un paper molt fi on s'hi duu a terme el dibuix amb llapis.

Un cop el dibuix s'ha acabat es retira el paper. Al treure-ho, s'emporta les zones per on ha passat el llapis.  Seguidament s'introdueix a l'àcid i es duu a terme el mateix procediment de neteja, entintat i impressió.

Aquí us deixo una foto de la planxa i el seu gravat amb el procediment de vernís tou.

Això és tot per avui, espero que s'hagi entès bé!

EL GRAVAT I

SESSIÓ DEL 13 DE MAIG:

A la classe d'avui hem començat el gravat, que ens ocuparan algunes sessions més. 

Avui hem començat pel linòleum que és un material fet d'una pasta de suro i oli de lli sobre una tela que és el que fa de suport, un cop endurit té consistència de goma. Aquesta tècnica no permet gaires detalls a causa de la seva duresa.

El linòleum és una tècnica de gravat en relleu, és a dir que la tinta de l'impressió forma part de la superfície de la matriu i no de les incisions.

Primer hem fet un dibuix sobre el linòleum, i després l'hem resseguit mitjançant diferents burins.

Amb el burí podem incidir més o menys profundament en la matriu, depèn del que vulguem nosaltres. Si la incisió no és gaire profunda a l'hora d'estampar pot ser que no es diferenciï de la superfície, i que per tant no quedi bé.

Un cop hem acabat el dibuix, l'hem entintat amb un rodet conrint bé tota la superfície del linòleum i fent-ho de manera regular per escampar bé la tinta.

Per acabar, s'humiteja el paper que aplicarem a sobre de la matriu i es passa per la premsa o tòrcul.

Us deixo un vídeo on s'exemplifica:

I això és tot!

L'OLI

SESSIÓ 6 DE MAIG:

A la sessió d’avui hem recuperat aquelles teles que vam preparar amb caseïna, a la sessió de l’onze de març. L’objectiu d’avui era poder pintar sobre aquestes teles amb la tècnica de la pintura a l’oli.

Per tal de fer la pintura hem fet servir oli de llinosa com a aglutinant; i aiguarràs com a diluent .

Primer de tot, en un got hem fet  una barreja d’aigua i aiguarràs, i hem col·locat un colador a l’obertura del got. Hem fet aquest sistema per tal de poder netejar els pinzells (fregant-los amb el colador i l’aiguarràs) cada cop que volíem canviar de color.

Un cop hem tingut el sistema de neteja fet hem dibuixat sobre la tela amb carbonet el dibuix que després pintaríem per servir-nos de guia a l’hora de pintar.

 

Per fer la pintura hem barrejat oli de llinosa amb els pigment que volíem fer servir pel quadre. Ha estat més difícil de fabricar la pintura a l’oli que l’aquarel·la o el tremp d’ou a causa de la seva espessor.

A sobre una safata, que feia la funció de paleta, hi hem col·locat paper de cuina transparent i hi hem posat una petita quantitat de pigment i després li hem afegit l’oli. Amb l’ajuda d’un ganivet de plàstic hem anat barrejant fins que ha agafat la consistència de pintura a l’oli (o almenys s’hi assemblava!)

Un cop hem tingut les pintures les hem afegit a la tela fins que el nostre quadre ha agafat l’aparença d’un ram ben florit. Hem utilitzat els colors purs i també hem fet barreges amb aquests.

Ens hi hem estat una bona estona, però aquest ha estat el resultat final!

Fins la pròxima!

LA CERÀMICA III

SESSIÓ 29 D’ABRIL:

La sessió d’avui l’hem aprofitat per acabar les rajoles. A nosaltres només ens ha calgut acabar l’esgrafiat ja que ens faltava repassar les línies de la sanefa amb negre.

Hem pogut veure que no vam fer gaire bé la barreja dels pigments amb la cola ja que no s’han fixat a la rajola. Per culpa d’això, al passar la mà per sobre els pigments s’escampaven i tacaven la superfície. Tot i així, el resultat final no ha estat gens dolent.

Un cop acabat l’esgrafiat, hem col·locat les dues rajoles al forn per tal de què es coguessin.

A la rajola un cop cuita se li ha de donar una capa de vernís amb un pinzell i després es torna a posar al forn perquè es cogui per últim cop.

I fins aquí!

LA CERÀMICA II

SESSIÓ 17 D’ABRIL:

A la pràctica d’avui hem dut a terme per parelles dues de les tècniques de la ceràmica que ahir ens va ensenyar la Carme Riu de Martín.

Per avui havíem de portar un referent de dos per dos per tal de poder fer la tècnica de sota coberta sobre una rajola on la Roser ja havia preparat l’argila ja era seca; i una silueta d’una ballarina per poder-la aplicar sobre una rajola d’argila tendre per dur a terme la tècnica de l’engalba.

Primer hem agafat la rajola i li hem col·locat a sobre el referent. Nosaltres hem triat un estampat que recorda a una sanefa andalusa. Llavors, amb un punxó hem resseguit les línies per tal de que quedessin marcades a la superfície de la rajola.

Un cop hem tingut el dibuix, hem aplicat la pintura que hem aconseguit afegint aigua i cola als pigments.

Després, per tal de fer la segona rajola hem dut a terme la tècnica de planxes. Hem agafat diferents trossos d’argila i els hem unit i aplanat amb el corró, fins que ha quedat una làmina de fang totalment uniforme. 

Llavors, hem tallat aquesta làmina en un quadrat de dos per dos, hi hem col·locat la silueta de la ballarina i hi hem passat la pintura de pigments de color negre, cobrint així tota la superfície. Després hem tret la el paper i ha quedat la silueta perfecte de la ballarina. L’hem pintat de blanc i amb un punxó hi hem afegit diferents detalls.

Els dos tipus de rajoles han estat molt interessants, però el que m’ha agradat més ha estat l’esgrafiat, ja que he gaudit més fent les sanefes i després aplicant-hi els pigments, que no pas fent l'engalba.

Això és tot per avui, fins la pròxima!

LA CERÀMICA

SESSIÓ 16 D’ABRIL:

Avui ha vingut a la classe la  Carme Riu de Martín, professora de ceràmica a l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona.

Ella ha estat l’encarregada de presentar-nos el món de la ceràmica. Primer ha començat la classe amb un Power Point sobre les diferents tècniques i tipus d’argila. Ha parlat de d’argiles pures, com ara la porcellana; argiles refractàries, o bé argiles sedimentàries: el gres,l 'argila blanca, l'argila vermella o l'argila negra. I de les tècniques de la bola, fer l’escultura partint d’una massa en forma de bola; la tècnica dels xurros;  la tècnica de planxes; i també de la tècnica del torn. Després ens ha explicat diferents tipus de decoració com l’engalva, la decoració d’aresta, l’esgrafiat, els procediments de sobre i sota coberta,i la corda seca entre d’altres.

 Després ha passat a exemplificar-nos gran part del que ens havia explicat. Ens ha mostrat com decorar una rajola amb la tècnica de l’esgrafiat (pintar sobre l’argila seca i amb l’engalba) , com fer la tècnica de planxes i després pintar la rajola tendra amb pigments barrejats amb aigua (tècniques que farem a la següent sessió) i finalment ens ha mostrat la tècnica del torn i ha fet diferents exemples de recipients.

Ha estat realment interessant veure amb quina facilitat i agilitat confeccionava cada peça. Tot i així, crec que potser hauríem d’haver combinat part d’explicació seva amb pràctica nostra, i no haver-ho separat en dues sessions. Entenc, però, que segurament així hauríem relentit el ritme de la classe, però hagués estat més dinàmic pel grup.

Foto de Carme Riu de Martín fent la tècnica del torn

Us deixo el link d'un diccionari electrònic exclusivament de ceràmica: Ceramic dictionary 

Fins la pròxima!

EL TREMP A L'OU

SESSIÓ 8 D’ABRIL:

Avui hem fet pintura al tremp per tal de pintar a sobre la nostra fusta daurada.

El trempés una tècnica pictòrica on els pigments es barregen amb rovell d’ou amb resina, oli i aigua. Aquest tipus de pintura és un procediment aquós i té la propietat d’assecar-se molt ràpid.

 El primer que hem fet a estat separar el rovell de la clara. Un  cop fet, hem dipositat el rovell en un recipient on l’hem barrejat amb resina (vernís) que donarà brillantor i protegirà la pintura. Seguidament hi hem afegit oli de llinosa, i finalment hi hem afegit l’aigua que s’ha de posar la quantitat necessària per aconseguir la solidesa que es desitja. 

 

Un cop tenim la barreja feta, l’hem aplicat als pigments fins que han agafat la consistència que volíem.  Hem hagut d’anar amb compte de no tacar l’aglutinant (barreja del rovell amb la resina i l’oli) amb els pigments, perquè sinó s’haguessin tacat totes les barreges. Per evitar-ho hem utilitzat un pinzell per a cada color.

Llavors, amb un llapis hem dibuixat el que després pintaríem a la fusta i hi hem aplicat la pintura.

Un cop s’ha assecat la pintura, amb l’ajuda d’una ploma de canya (les que vam utilitzar per pintar amb tinta) hem dut a terme l’esgrafiat. És a dir, amb la canya hem anat buidant la pintura en alguns llocs en concret per tal de que quedés l’or de sota. Això es pot veure als detalls del coixí, a les parpelles i als llavis.

Ha estat molt interessant treballar sobre l’or, i estem molt contentes de com ha quedat finalment. Aquí us deixo el resultat final, fins la pròxima!

EL DAURAT (Brunyir)

SESSIÓ 2 D’ABRIL:

A la sessió d’avui, el que hem fet ha estat brunyir l’or per tal d’acabar el procediment del daurat.  Per tal de donar un efecte d’acabat i regularitzar la superfície de la fusta es brunyeix, és a dir, que es poleix.

El què hem avui ha estat agafar un coixinet de cotó i passar-lo enèrgicament per sobre la fusta per emportar-nos tot allò restant i per donar a la fusta una superfície llisa, uniforme i sense irregularitats.

Això és tot, fins la pròxima!

EL DAURAT

SESSIÓ 18 DE MARÇ:

A aquesta classe ens vam dedicar a daurar la fusta que la Roser ja havia preparat. A l’entrada anterior he explicat de què tracta aquesta preparació a partir de la informació que vam extreure del text El dorado. Técnicas y materiales.

Primer de tot, ens hem posar-nos talc a les mans per tal de que les làmines de pa d’or (fals) no se’ns quedessin enganxats als dits. Després, amb l’ajuda d’una fulla de cuter hem tallat les làmines en trossos quadrats.

Abans de que talléssim hem preparat la cola que enganxaria les làmines d’or a la fusta. A partir de la barreja de cola de conill amb aigua calenta perquè es dissolgués.

Un cop hem aplicat la cola, hem procedit a enganxar els trossets de làmines sense deixar cap espai buit fins a cobrir tota la fusta. Com es pot veure a la fotografia ho hem fet amb el dit i amb l’ajuda d’un pinzell.

Segurament, aquesta és la feina més complexa que hem fet fins ara, o si més no, la més laboriosa. Hem hagut de tenir força paciència ja que els fragments de pa d’or se’ns quedaven enganxats els dits, o bé es trencaven. Tot i així, hem pogut acabar de daurar tota la fullola.

Fins la pròxima!

EL DAURAT (preparació de la fusta)

El daurat és una tècnica que té els seus orígens a l'antic Egipte. La seva elaboració, tot i ser complexa i acurada, no ha desaparegut al llarg de tot aquest temps.
Per tal de daurar una superfície trobem dos mètodes: al mordent i a l'aigua. La diferència més important és el sistema del mordent és un procediment gras; i l'altre, tal i com el seu nom indica, és un procediment aqüós. El mètode del mordent per les seves qualitats no permet un acabat tant acurat com l'aqüós. És per això que al taller hem dauarat una fullola amb el sistema aqüós.

Abans de començar a daurar, es necessiten dos passos previs: lapreparació de la cola i la preparació de la fusta. Aquests dos passos són els que va fer la Roser prèviament a causa de la seva llarga elaboració i  per tal de que puguessim daurar directament. Tot i així, hem llegit el text El dorado. Técnicas y materiales on hem pogut conèixer en què consisteixen les parts prèvies al dauart.

En aquesta entrada explicaré el procediment previ amb el que he extert del text:

Per tal d'enganxar les làmines de pa d'or (fals) al suport és necessari la cola de conill. Per tal d'aconseguir aquest tipus de cola és necessari deixar en remull durant 12 hores 50 grams de cola de conill barrejada amb mig litre d'aigua (sense impureses). Un cop han passat les hores necessàries, es fon a foc lent sense que arribi a bullir.

Un cop tenim la cola, passem a la preparació de la fusta. Primer s'ha de llimar per tal de desfer-nos de qualsevol imperfecció o material sobrant; llavors es barreja la cola de conill amb guix i s'enguixa el suport. Un cop seca la capa de guix, es llima i es torna a repetir l'acció (afegint més guix a la barreja) fins a aconseguir un milímetre de grossor. Un cop la fusta està enguixada, passem a pulir-la i se li afegeix una capa de la cola rebaixada a la meitat a temperatura tèvia(barreja de la mateixa part d'aigua que de cola). Per acabar la preparació, s'afegeix el bol que és la preparació més delicada ja que d'ella depèn el resultat final del daurat. El bol és una argila que s'utilitza per tal de fixar les làmines d'or al seu suport. Es dilueix la cola i s'afegeix al bol. Primer s'afeix bol groc i un cop sec, s'afegeixen capes de bol vermellós; cada capa ha de ser més gruixuda que l'anterior. Un cop seques totes les capes es frega la superfície del bol per tal d'exterure irregularitats i material sobrant.


Us adjunto un vídeo del youtube on es pot veure la preparació de la fusta que acabo d'explicar i el daurat de la fusta en si.

Fins la pròxima!

TINTA

SESSIÓ DEL 13 DE MARÇ:

A la sessió d’avui hem fet un dibuix amb tinta.

La tinta és un pigment negre vegetal, bastant difícil de desfer barrejat amb un aglutinant perquè no se sedimenti.

Trobem difernts tipus de tinta, la xinesa, la ferrogàl·lica, el bistre o bé la tinta de sèpia. La que hem fet servir nosaltres ha sigut la primera, que està formada pel pigment,  l’oli, goma arábiga i vernís. Per poder fer servir la tinta hi ha diferents utensilis com ara les plomes d’au, les plomes de canya o bé les plomes metàl·liques.

Per tal d’aplicar tota la informació hem fet un dibuix amb tinta sobre paper. A la nostra disposició hem diferents tipus de plomes i tinta. 

Primer de tot hem fet el dibuix en llapis per la part rugosa del paper i finalment hem aplicat la tinta amb una ploma de canya per fer el traç més gruixut, i pels més fins hem utilitzat plomes de puntes metàl·liques. Qui volia, podia utilitzar pinzells per tal de cobrir més superfície o bé difuminar la tinta. 

Abans ja havia fet coses amb tinta, però el que més m'ha agradat ha sigut poder dibuixar amb la ploma de canya.

Aquí us deixo el resultat final:

Això és tot, fins la pròxima!

PREPARACIÓ DE LA TELA

SESSIÓ DEL 11 DE MARÇ:

Després de dues sessions sobre suports (tela i fusta), avui hem preparat un tela.

Tenim coneixement de l’ús de la tela com a suport des de l’antiga Grècia a partir de tractats de Ovidi i Virgili. Si encara perpetua l’ús d’aquest suport és a causa de que és fàcil de transportar i econòmica, resistent a la tracció i trencament (més flexible que una fusta, es pot enrotllar), més fàcil de preparar, i com que la superfície és regular, es pot preparar segons el gust personal. Tot i això cal considerar que la tela és propensa als fongs i bacteris, a oxidar-se, que els olis secatius de la tela corrompen i ennegreixen les pintures, que les fibres es desgastin i es trenquin, o que es deformi .

Les teles que s’han utilitzat més al llarg de la historia són les de lli, cotó, de cànem, de sac, de seda o bé teles sintètiques i artificials com el nylon i el crayón.

Entre la pintura i el suport ha d’haver-hi unes capes intermèdies anomenades imprimició o aparell, que serveixen per preparar la tela perquè sigui apte per la pintura que s’hi posarà al damunt, o bé donar la textura desitjada. Així que té una funció tant física com estètica.

Hi ha dos tipus de preparació: la grassa, que serveix per procediments grassos o bé la magre, que és per procediments aquosos.

Us deixo un vídeo que he trobat al youtube on es veu com posar la tela al vestidor i la preparació amb guix (nosaltres no vam fer aquesta), però crec que és un molt bon exemple!

Nosaltres vam dur a terme aquesta la preparació per a procediments aquosos, així que vam preparar la tela amb una barreja de tremp de caseïna (proteïna de la llet) amb amoníac. Si el suport hagués sigut una fusta hi hauríem d’haver afegit la càrrega, que és el que dóna gruix a la preparació i permet cobrir irregularitats del suport, no són pigments, no donen color. Els més utilitzats són el guix o la creta (Blanc d’Espanya).

Primer de tot hem agafat el vestidor i li hem col·locat la tela. Per fer-ho, hem posat el vestidor sobre la tela i l’hem grapat a la fusta estirant per tal de que quedés ben tivada i tensa.

Després d’haver col·locat la tela al vestidor, hem passat a fer la imprimició. Per tal de fer-la hem abocat 50g de caseïna en ¼ de litre d’aigua calenta. Com que costa molt que quedi una barreja uniforme hi hem afegit una cullerada d’amoníac i hem continuat remenant. Al cap d’una estona hi hem abocat ½ litre d’aigua. Un cop feta la preparació, l’hem aplicada a la tela ja preparada amb l’ajuda d’una brotxa.

Aplicació del tremp de caseïna sobre la tela

No hi ha hagut cap complicació, tot i que hem hagut de repetir uns quants cops el procediment de tensar la tela perquè quedés ben tibada.

Això és tot, fins la pròxima!

PINTURA PLÀSTICA

SESSIÓ DEL 26 DE FEBRER:

A la sessió del 18 de febrer sobre materials, procediments i tècniques pictòriques; a part de parlar de l’aquarel·la, també vam tractar la pintura plàstica, i avui n’hem fabricat.

La pintura plàstica, com l’aquarel·la, també és un procediment aquós ja que s’aconsegueix de la barreja de pigments, aglutinants i aigua. En aquest cas, també hem barrejat els pigments amb l’aigua, però en comptes d’afegir-li goma aràbiga, l’aglutinant era un làtex industrial.

Per tal d’obtenir pintura plàstica, primer hem abocat tanta aigua com quantitat de pigment hi havia, després hem barrejat bé l’aigua amb els pigments. 

Un cop hem tingut els pigments força dissolts, hi hem afegit una cullerada de làtex. Hem barrejat bé els pigments dissolts amb el làtex fins que hem aconseguit la textura desitjada.

Seguidament, hem fet el dibuix amb llapis i com els cops anteriors, hem aplicat la pintura sobre el paper per la part rugosa per tal de que els pigments quedin fixes al suport.

Igual que a l’aquarel·la, quan s’ha assecat hem passat la mà per sobre per tal d’assegurar-nos que els pigments havien quedat ben barrejats amb el làtex i quedaven fixes al paper.

Ha sigut molt divertit treballar amb la pintura plàstic ja que és un matreial molt agraït, tot i que un cop l'hem acabat i hem passat la mà per sobre, hem vist que hi hauríem d'haver posat més latex. A la pròxima sortirà millor, tot és anar provant!

Resultat final de la nostra pintura plàstica

I fins aquí!

AQUAREL·LA

SESSIÓ 19 DE FEBRER:

Després d’una sessió sobre materials, procediments i tècniques pictòriques; hem elaborat aquarel·les per tal de posar en pràctica els coneixements.

L’aquarel·la és un procediment aquós, així que per tal d’obtenir-ne necessitem pigments i un aglutinant aquós. El pigment és la substància que per la seva naturalesa té la propietat de colorar substàncies líquides o semi líquides, els aglutinants. Un cop el pigment es barreja amb els aglutinants, es torna insoluble. Pel que fa l’aglutinant, és la substància que enganxa i eixuga el pigment en el suport que protegeix i aïlla el pigment de la inestabilitat atmosfèrica. Un cop sec dóna la qualitat visual a la pintura.

Tal i com s’ha comentat, l’aquarel·la és un procediment aquós així que es farà servir l’aigua barrejada amb coles o gomes per dissoldre els pigments. La cola més utilitzada és la de conill o de pergamí, que s’ha d’anar desfent constantment en aigua calenta ja que és molt gelatinosa. Per tal d’obtenir l’aquarel·la, però, es fa servir la goma aràbiga que es desfà en aigua.

Per tal d’obtenir la pintura, amb una cullereta hem agafat una mica de pigment i l’hem posat a la paleta, després li hem afegit una mica d’aigua i seguidament hem agregat l’aglutinant (igual quantitat d’aglutinant que de pigment). L’aglutinant estava fet d’aigua i de goma aràbiga (una part de goma, per tres d’aigua).Finalment hem barrejat la mescla fins aconseguir una pintura aquosa.

Després, a la part rugosa del paper per tal de que els pigments es fixessin, hem dibuixat amb llapis les figures de la pintura per fer de guia.

Finalment hem aplicat la pintura.

Un cop seca, hem passat la mà per sobre l’aquarel·la per comprovar que hem fet bé la barreja i els pigments han quedat ben fixats gràcies a l’aglutinant. 

Resultat final de l'aquarel·la

Ha sigut molt interessant poder fer les pintures, hem hagut d'anar amb molt de compte a l'hora de posar l'aglutinant i els pigments per tal de que aquests quedessin ben fixes. El pigment que costava més de dissoldre era el negre. Tot i així, finalment tots els pigments han quedat ben fixats!!

Espero que us hagi agradat, fins la pròxima!